Molts gurus de la comunicació ofereixen consells en els seus blogs sobre quan s’ha de convocar una conferència de premsa. Uns reneguen dels dilluns: cal aterrar bé a la feina després d’un cap de setmana de descans per tornar a agafar el ritme de l’actualitat informativa. Uns altres prohibeixen els divendres: els periodistes ja tenen un peu posat en el dissabte i el diumenge. Per descomptat, ni parlar-ne d’aquests dos dies que clausuren la setmana. En fi, sempre ens quedaran els dimarts, dimecres i dijous…
I de les hores per convocar els periodistes? Per suposat, als de la premsa escrita no és convenient citar-los molt d’hora, ja que el dia anterior probablement van abandonar la redacció cap a quarts de deu o més tard. Després del migdia tampoc, afegirien des de les televisions i les ràdios, que després han de tornar carp als seus mitjans i editar la notícia perquè aparegui en els informatius de la tarda i nit (depenent de l’agenda). Bé doncs, quedem abans del migdia però més tard de les 10? I a la tarda, no, si us plau!
D’altra banda, moltes empreses, institucions, administracions i partits polítics abusen sovint d’aquestes conferències, és cert, i la competència és dura. A més, és certament frustrant organitzar una roda de premsa on s’hi presentin pocs o cap mitjà. Però que quedi clar: els periodistes no es mobilitzen per qualsevol cosa. Llavors, per què es mobilitzen? Es mobilitzen, clar i català, per una NOTÍCIA, ja sigui en dilluns, dijous o divendres. Ja siguin les 10 del matí o les cinc de la tarda.
I una notícia no té res a veure amb explicar què en som de bons i què bé que fem les coses. Per a això, ja existeix la publicitat. Una roda de premsa NO serveix per transmetre missatges comercials per molt que se n’obstini el director de màrqueting, perquè llavors el periodista se sent estafat. El departament comercial mai hauria d’interferir en el de comunicació, sinó tan sol coordinar-se. És a dir, abans de convocar una conferència de premsa, no pensem mai en el dia i hora de la convocatòria. El primer que hem de qüestionar-nos és si el missatge que volem transmetre és o no una notícia i si pot interessar els mitjans, en un moment de sobresaturació informativa.
J. Garriga / M. Albiñana