Aquells que hem tingut la sort d’haver treballat en alguna emissora de ràdio sabem que aquest mitjà de comunicació és altament addictiu. La sensació de parlar per a una xifra de persones que molts cops és una incògnita, les inesperades i sorprenents trucades d’alguns oients,el pilot vermell que s’encén quan el teu micròfon està a l’aire…La ràdio té una litúrgia molt peculiar, una sensibilitat comunicativa especial i un grau de connexió i immediatesa que fins a la irrupció d’internet no havia tingut cap altre mitjà de comunicació. Han estat molts i importantíssims els moments que s’han comunicat mitjançant les antenes de les emissores de ràdio. Fem memòria i recordem-ne alguns: el famós discurs de Martin Luther King l’any 1963 que es va convertir en una fita del moviment per als drets civils a Estats Units, la històrica retransmissió de La guerra dels mons d’Orson Welles el 1938, la primera emissió del tema “I want to hold your hand” de The Beatles a la WWDC que va permetre el salt de la banda britànica al continent americà, la coneguda “Nit dels transistors” del 23 de febrer, quan tota Espanya va romandre enganxada a la ràdio per seguir el desenvolupament de l’assalt al Congrés dels Diputats del cop d’estat del 81. Aquella ocasió, la Cadena Ser va ser la única que va poder donar senyal eludint els controls de comunicació dels colpistes. Tots ells han estat grans moments de la història moderna en els quals la ràdio ha estat fonamental.

Però és en la intimitat dels nostres cotxes, de les nostres habitacions, de les nostres cuines on a diari la ràdio ens regala moments d’informació, companyia i entreteniment, i és per això pel que no volem deixar passar aquest 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, sense desitjar de tot cor una llarga vida a la ràdio.

Per Helena Abellán