La Responsabilitat Social Corporativa -d’acord amb la definició de la Comissió Europea en el seu Llibre Verd: Fomentar un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses (2001)- és “la integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i mediambientals en les seves operacions comercials i les seves relacions amb els seus interlocutors”.

I aquesta ‘integració voluntària’ ha obtingut els seus fruits en forma de:
– Una millor imatge pública i, en conseqüència, un valor afegit a la reputació de la marca.
– Una major satisfacció –traduïda en lleialtat- tant del client com de l’empleat (els autèntics ambaixadors d’una empresa), ja que són conscients que aquesta té en compte el seu entorn social, econòmic i mediambiental.
– Sens dubte, millors accessos a inversions públiques.
– I, on deriva tot això? Efectivament, en un augment de les vendes.

Com s’ha ‘infiltrat’ la RSC en les companyies? Fàcil: aquestes detecten certes expectatives en la societat, que demanda un major compromís social i/o mediambiental i, per tant, reaccionen. Si no respecten els seus valors, queden exposades a pèrdues de facturació o a un deteriorament de la seva reputació.

Per tant, el model de gestió empresarial ha canviat: ha desplaçat l’enfocament tradicional de les companyies, basat en la creació de valor per als accionistes (shareholders), degut a les expectatives dels grups d’interès (stakeholders): empleats, proveïdors, administracions, clients, consumidors i organitzacions socials, entre d’altres. Una empresa és un motor de desenvolupament econòmic, fet que no impedeix que sigui ètic i socialment responsable.

M’acomiado amb un vídeo molt il•lustratiu.

Marta Albinyana