Estem realment preparats per a una comunicació d’àmbit global? La pregunta me la vaig plantejar en un recent viatge a l’estranger. Acompanyava un heterogeni grup de periodistes espanyols que havien de ser atesos per un equip de premsa local, és a dir, del país al qual ens vam desplaçar. De seguida -i sense adonar-me’n- van començar a aflorar els conflictes de comunicació, i no només per la llengua que no és la pròpia, que també. La majoria de vegades aquestes desavinences van derivar en tòpics sobre la idiosincràsia de les diferents nacionalitats d’origen dels presents en les jornades de treball. D’aquesta manera, un dels meus interlocutors estrangers es queixava de “l’agressivitat” dels periodistes espanyols per les seves gesticulacions i escarafalls quan parlaven. Aquests, al seu torn, rondinaven per “l’exquisida cordialitat” anglosaxona però que, en realitat, portava amagada un missatge diametralment contrari.
Tot i que cap dels desacords va anar a més, aquests episodis em van fer reflexionar sobre la necessitat que tenim els professionals de la comunicació -amb independència de la seva nacionalitat- d’obrir la nostra ment i deixar enrere tots els prejudicis i estereotips. Aquest exercici d’obertura mental comportaria deixar de sentir, pensar i actuar com un ens local. Al moment en què pugem una informació a Internet o la compartim a les xarxes socials l’estem enviant als cinc continents. Si des de l’òptica dels gabinets de premsa acceptem que una informació pot tenir una repercussió global – tot i ser generada en un àmbit local- hauríem de comprendre també que les demandes dels periodistes poden arribar-nos des de diferents països, amb les seves respectives particularitats i cultures.
Aquest fet, que de vegades és vist per l’empresa com una molèstia -quan no una amenaça- hauria d’aprofitar-se per esdevenir una oportunitat. Així, quan un mitjà de comunicació envia un equip a l’estranger -amb el cost que això suposa- el mínim que hauríem de fer és facilitar la feina als periodistes desplaçats i reconduir qualsevol diferència. Només així podrem generar una informació favorable als interessos de la nostra organització.
Dit així sembla fàcil oi? L’experiència d’aquest viatge demostra el contrari.
José Antonio Amores