Els resultats de les darreres eleccions europees han suposat un terratrèmol amb l’eclosió de noves formacions polítiques molt allunyades de l’estereotip tradicional. El temps dirà si aquestes eleccions marcaran una inflexió o no en el panorama polític i si els vells partits que han dirigit Espanya des de la Transició sabran sobreposar-se a aquesta gran batzacada electoral.

Tothom està d’acord en que alguna cosa s’està movent, no només en el nostre entorn ja que aquest fenomen es generalitzat a tota Europa. En canvi, on no hi ha tant consens és en com aquestes formacions han aconseguit guanyar tanta popularitat i influir en l’opinió pública perquè els voti. Aquests dies hem pogut llegirr i sentir molts comentaris sobre la influència de les tertúlies de televisió i com un assidu a aquestes com Pablo Iglesias ha aconseguit un resultat extraordinari amb el seu partit, Podemos. Sorprèn que tractin de menysprear-lo amb aquest fet quan segurament hi ha molts més tertulians del PP o del PSOE i, malgrat això, aquests dos partits han perdut cinc milions de vots. Estem davant d’un fenomen televisiu o estem davant d’un bon ús de les xarxes socials per part del seu partit? M’inclinaria totalment per aquest segon punt, sense discussió. No és fútil que Pablo Iglesias tingui avui més de 424.000 seguidors al seu compte de Twitter i tingui una presència molt activa i conseqüent a aquesta xarxa. Pablo Iglesias i el seu Podemos no van ser gairebé mencionats als mitjans de comunicació tradicionals i, no obstant, milers de ciutadans van confiar-hi el seu vot.

Segons la meva opinió, aquestes eleccions sí que han suposat l’absoluta confirmació que les xarxes, i especialment Twitter, estan influint de forma molt decisiva en l’opinió dels ciutadans. Els mitjans tradicionals ja fa temps que s’han adonat i aboquen la seva informació aquí amb la intenció d’influenciar també i no quedar-se fora del nou fenomen comunicatiu. De la mateixa manera, els vells partits polítics, els de tota la vida, han d’estar presents a Twitter, però no ho poden fer revestits dels seus vells i encarcarats esquemes de comunicació. Han d’arribar de forma diferent. Ara, ho han de fer amb transparència, rigor, exactitud i sinceritat. S’ha acabat el temps en què es podia tenir controlada la informació amb una bona xarxa de contactes als mitjans. Avui, els errors es paguen cars i la mala praxis política queda retratada al minut u. Aquells que sàpiguen adaptar-se als nous temps seran els futurs líders. No hi ha cap dubte.

Jordi Juan